Totes les històries d'aquest llibre estan excel·lentment escrites, i totes són captivadores, sense excepció. Ho són sobretot perquè l'autor aconsegueix escriure, des del fons del seu coneixement, sobre la maldat de l'ànima humana d'una manera molt diferent de com ho fan els altres: Ferdinand von Schirach escriu sense floritures i sense excitació, confiant en la força de les històries que explica. Escriu sobre dones maltractades que, més aviat per accident, es converteixen en assassines; sobre homes solitaris que, per culpa de la seva soledat, es tornen delinqüents; o sobre els camins, en part curiosos, que prenen les accions criminals. I només cap al final l'autor es destapa com l'àlter ego del jo narratiu, un advocat. També aquest artifici resulta brillant.